NOTA

El material d’aquesta secció ha sigut aportat per diferents membres d’aquest col·lectiu com a eina de treball i en cap moment representa la opinió o manera de pensar del seu conjunt.
Anuncis
Publicat dins de Comunicats

Pepe Beúnza: “Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir riscos i un d’ells és la presó”

Gemma Urgell 8-10-2018 Font: surtdecasa.cat

Va ser el primer objector de consciència per motius polítics al servei militar, l’any 1971. Ara la seva lluita és treure els presos polítics de la presó, entre ells, Raül Romeva, amic i alumne seu

Pepe Beúnza a l’Escorxador de Vilafranca del Penedès. Foto: ENRIC VERNET

Pepe Beúnza va ser estar tres anys a la presó per negar-se a fer el servei militar l’any 1971. Gràcies a la seva lluita, que va rebre suport internacional i que va animar a més d’un milió d’objectors i insubmisos a seguir els seus passos, l’any 2002 s’eliminà el servei militar obligatori. Ara, Beúnza segueix implicat en moltes activitats de defensa de la pau i dels drets humans. Convidat pel Comitè Llibertat Vilafranca i acompanyat per Diana Riba, portaveu de l’Associació Catalana pels Drets Civils i parella de Raül Romeva, va participar en un col·loqui que portava per títol “La presó com eina política”.

Atent, optimista, obert i rialler, Beúnza ens va atendre per explicar-nos les seves lluites que han esdevingut les lluites de molts. I com, gràcies a elles, hem anat assolint més llibertat. El filòsof i escriptor Henry D. Thoreau va escriure que “sota un govern que empresona injustament, el lloc escaient per a una persona justa és la presó”. Ara, la lluita de Beúnza, com també la de molts, és treure els nou presos polítics de la presó, entre ells, Raül Romeva, amic i alumne seu en cultura de la pau. 

– Parles de l’acció no violenta com a palanca pel canvi. 
Vivim en un món violent ple d’injustícia i l’objectiu de qualsevol persona humana i generosa hauria de ser intentar fer un món més just. En un món violent enteníem que per canviar-lo s’havia d’emprar la violència. D’aquí les guerres. Però això no ens fa humans, ens fa inhumans. A partir de la bomba atòmica això ja és impossible. O usem la compassió, els sentiments, la generositat o la humanitat camina cap al precipici.

– D’aquí l’acció no violenta? 
Jo m’estimo molt la vida i vull dignificar-la. Penso que la vida és per gaudir-la i, per tant, cal evitar la violència. Cal anar canviant la història i per sort, la humanitat ha evolucionat gràcies a gent que ha fet servir la no violència durant molt de temps. La bomba atòmica marca un abans i un després perquè pot significar la aniquilació de la humanitat i la solució violenta és la pitjor. Durant la guerra freda, es defensava la teoria de la dissuasió: l’enemic no em dispararà perquè sap que jo puc contestar amb bombes atòmiques i per tant, sap que si m’ataca puc matar la humanitat”. Això és de bojos!! Cal canviar el xip.

– De fet, tu vas usar l’acció no violenta per canviar, per aconseguir l’eliminació del servei militar.
Vaig aprendre molt de Giuseppe Lanza del Vasto que va ser deixeble de Gandhi i de la Comunitat de l’Arca, formada per objectors de consciència a la totalitat de la societat, fet que els obliga a organitzar-se de manera no violenta. I aplico els seus ideals en tots els conflictes que he viscut, com la lluita contra el franquisme o la insubmissió. La mili anava contra els meus principis pacifistes, no volia que la gent estigués obligada al servei militar. Vaig lluitar 30 anys per evitar que els joves anessin a l’escola de la violència. Una lluita que va acabar molt bé.

– Però l’acció no violenta et pot portar a la presó, com t’hi va portar a tu durant gairebé tres anys. 
Sí, i la violència et pot portar la mort i la repressió. En l’acció no violenta has de tenir clar el risc. Quan vols canviar una societat injusta i violenta has d’assumir uns riscos. Un grup de no violents del País Basc francès planificaven accions i valoraven el risc que tenia cada acció. Els activistes participants s’apuntaven segons els riscos que volien assumir. Així les accions tenien una qualitat més alta. Jo tenia clar que aniria a la presó i em vaig preparar per anar-hi. La lluita per la pau sempre porta a una repressió molt dura i violenta. Hem fundat una societat sobre la violència i s’han creat uns interessos econòmics molt potents. Lluitar contra tot això genera molts riscos.

Diana Riba, Anna Vallhonesta i Pepe Beúnza al col·loqui del Comitè Vilafranca Llibertat. FOTO: Enric Vernet

– Podem dir que el que ha passat als nou polítics que són a la presó és una resposta a l’acció no violenta?
Sí. Hem descobert que el franquisme està en totes les estructures de l’Estat: exèrcit, economia, justícia, mitjans de comunicació, política. És un adversari molt poderós i estava ben amagat i ara ha sortit amb una força impressionant. Quan t’enfrontes a un enemic tan feixista doncs tens riscos. Per tant, tenim uns polítics molt valents que han decidit assumir riscos i que són a la presó. Podem parlar de la lluita per la República catalana però ben bé la lluita és de la democràcia enfront del franquisme. I quan tenim un polític com Pablo Casado que amenaça o recorda a Puigdemont com va acabar Companys o amenaça al president del Parlament recordant-li que té fills, és que estem molt malament.

– El moviment independentista ha estat una mostra de moviment no violent. Tot i això, en les darreres manifestacions, ha costat la contenció…
La ràbia de tenir representants a la presó va fent efecte i l’hem de transformar en energia no violenta i no és fàcil. La ràbia, unida als provocadors que se sumen a les manifestacions i als provocadors que insulten als mitjans, generen explosions. Hem de reconduir aquestes manifestacions, però tampoc cal magnificar-ho. Anaven darrera d’aquesta foto durant molt de temps i l’han aconseguit. Cal reconduir-ho, reflexionar i millorar i, sobretot, treballar per una estratègia no violenta cap a la independència.

– I com es fa això?
Per exemple, a Reus, un mecànic no va voler arreglar el cotxe a un Policia Nacional. Això és un principi de l’acció no violenta: no li fas mal, simplement no cooperes amb ell. I l’han jutjat per delicte d’odi. Hem d’aprendre a no cooperar amb l’adversari. Què podríem fer per no cooperar amb l’Estat? Doncs la lluita no violenta té 5 passos: primer el diàleg, que ha de ser sempre constant; si no prospera, doncs es denuncia la situació. Després, el següent pas és la no cooperació, tenint en compte que el tirà no aguanta si el poble no l’ajuda. I, si no prospera, doncs l’altre pas és la desobediència civil, que és quan cal preparar-se per anar a la presó. I el darrer pas, que és la part més difícil però també la més necessària, és la construcció d’una solució alternativa.

És a dir, què podem fer des d’ara mateix per una Catalunya Republicana? Tenim moltes coses a fer: sanitat pública gratuïta i de qualitat, polítiques d’habitatge, pensions justes per tothom, infraestructures que funcionin, etc. tot això ja ho podem anar fent. Tenim moltes competències i les hem de desenvolupar: fomentem el cooperativisme, reequilibrem el territori, protegim la ruralitat, donem més suport a la pagesia, etc. Podem fer coses per anar construint la Catalunya Republicana sense esperar la independència. Fugim d’estar al servei de les grans industries, de la banca, de la gran economia.

– Amb el Raül Romeva teniu una relació molt especial, oi? I ens consta que l’has ajudat molt a aguantar a la presó.

Raül Romeva i Pepe Beúnza

Vaig anar a viure a Caldes de Montbui on vaig treballar de professor a l’Escola Agrària, on el seu pare n’era director. Tinc relació amb ell des que era ben petit. Ja de més gran em va explicar que es volia dedicar a la cultura de la pau i que li donés un cop de mà. Vaig connectar-lo amb d’altres activistes i estudiosos, com Vicenç Fisas. Estic contentíssim de la seva projecció social i política, penseu que va assumir el rol de pacificador a Kosovo! Tenir una persona de la seva qualitat humana com a Conseller d’Exteriors és tot un orgull. Ara, com a societat tenim l’objectiu d’aconseguir la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats per un tema de dignitat humana i, amb el Raül, amb el plus de l’amistat.

– Què en saps ara d’ell? Hi has estat en contacte?
A la presó està demostrant que aguanta molt bé, que està preparat i que fa unes cartes molt emotives. La presó és dura i ell està fort i animat. I això és molt important, és la forma de vèncer a la presó. Ell forma part del quadre d’honor de persones que són a la presó per defensar la llibertat, com Ghandi o  Mandela.

– Formes part d’En Peu de Pau, on feu, entre d’altres coses, tallers d’acció i resistència no violenta i heu redactat nou decàlegs, entre ells, el de ‘Preparar-se per la presó’, que Romeva ha citat en alguna entrevista. 
Sí, som persones i col·lectius que difonem i promovem les accions pacífiques i de caràcter no violent que han caracteritzat les mobilitzacions de defensa de drets i llibertats fonamentals. A la web es poden descarregar aquests decàlegs per a poder mobilitzar-te i actuar de forma no violenta pel canvi. Si vols escalar l’Everest, primer has de practicar en muntanyes més baixes. Doncs en l’acció no violenta, igual. Nelson Mandela, Martin Luther King també van començar des de baix. Romeva deia que jo li havia ensenyat el camí de la no-violència, i ell ha superat el mestre.

– El Decàleg ‘Preparar-se per la presó’ fa posar la pell de gallina. Hi ha consells pràctics, com que intenta que t’emmanillin per davant o que és bàsic ocupar al temps, però també n’hi ha de filosòfics, com que de la presó en pots sortir més fort i resilient. 
La lluita de la insubmissió va durar 30 anys i, entre tots els insubmisos, més de 1000 anys de presó. Pensa que hi va haver 20.000 insubmisos i prop d’1 milió d’objectors. Com que molts insubmisos sabien que anirien a la presó, es feien cursos per preparar-se en la vida entre reixes. Aquest darrer any, en veure que gent havia anat a la presó, vam posar-nos a treballar en aquest decàleg, comptant amb el suport de persones que hi havien estat per motius polítics, altres insubmisos, etc. Romeva l’havia d’actualitzar quan va quedar lliure, però no va tenir temps d’acabar-lo que ja tornava a estar tancat a la presó. Em consta que els presos polítics l’estan trobant molt útil, aquest Decàleg.

– El Decàleg també diu que “potser d’aquí un temps pot ser necessari omplir les presons”, estem en aquest moment ara?
Encara no és el moment, però si la repressió aguanta i la deriva dels jutges franquistes avança, potser arribarà el moment d’omplir les presons. Les condemnes d’un jutge tenen un efecte dissuasori, però, quan no té aquest efecte, sinó el contrari, estan perduts. És una manera de treure la força a l’adversari. Hem d’estar preparats, la covardia es contagia però la valentia també i llavors potser molta gent estarà disposada a anar a la presó. Els insubmisos ho vam fer així i ho vam aconseguir.


Surtdecasa.cat és una plataforma digital d’informació cultural de proximitat, amb edicions territorials en diferents punts de la geografia catalana. Surtdecasa.cat entén la cultura com un element de transformació social i aposta per la proximitat a l’hora de donar veu a totes aquelles persones i projectes que contribueixen a mantenir viu el país. És un mitjà de comunicació que aposta per enfortir les comunitats culturals locals i un altaveu per mobilitzar coneixement també des de les perifèries.

Enllaç de l’entrevista original en català:
https://surtdecasa.cat/penedes/activat/entrevista-pepe-beunza

Més informació:

Blog de Pepe Beúnza.
https://pepebeunza.wordpress.com/

Podeu consultar els Decàlegs de No Violència de En Peu de Pau a la web:
http://www.enpeudepau.org/

«La utopia insumisa de Pepe Beunza. Una objeción subversiva durante el franquismo», llibre de Pedro Oliver Olmo i que podeu trobar a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès, donació del mateix Beúnza.

Entrevista: Gemma Urgell.
Fotos d’Enric Vernet.


Enllaços relacionats:

38 idees força per avançar en una estratègia civil noviolenta que faci front a usurpacions de les institucions o cops d’estat i a agressions exteriors o ocupacions territorials. Gene Sharp.

La revolta pacífica (1). Entendre l’estratègia de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (2). Gandhi i la perseverança de la no-violència. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (3). Sèrbia: Dotze joves tomben la dictadura de Milosevic. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (4). Solidaritat: les dones invisibles de la resistència no-violenta polonesa. Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica (i 5). Què s’amaga darrere la història de Rosa Parks? Eduard Peris i Xavier Carmaniu.

La revolta pacífica. L’home que tombava dictadures amb llibres: Gene Sharp (1928-2018). Eduard Peris.

Perquè cal portar un llaç groc. Pepe Beúnza.

Les múltiples cares de «la nostra sal». Lluís Planas Herrero.

Comentaris sobre l’1-O. Pepe Beúnza.

Pepe Beúnza: «Si no fos per la desobediència civil, encara seríem a les cavernes».

Carta a un policia armat. Lluís Maria Xirinacs.

Acte de record del llegat de Xirinacs al barri barceloní de la Sagrada Família.

Brussel·les «si l’Estat impedeix l’1-O».

Martí Olivella explicant la defensa civil no violenta en el programa «Tot es mou» de TV3. 3-4-2018.

Vaga de fam per Catalunya. Diari de vint-i-un dies. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

L’espectacle obsessiu. Diari de presó-I/1974. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

Entro en el gran buit. Diari de presó-II/1975. Lluís Maria Xirinacs (pdf).

La no-violència en la pau i en la guerra. Mohandas Karamchand Gandhi. Introducció: Lluís Maria Xirinacs.

Documents sobre assemblees de Lluís Maria Xirinacs (índex).

 

Publicat dins de Acció ciutadana, Entrevistes, Què cal saber | Deixa un comentari

Plantats, pacífics, a cara descoberta i amb les mans enlaire

Font: opinió

Si fem concessions a la violència, malbaratarem una bona part del que hem aconseguit fins avui

JORDI SÀNCHEZ Expresident de l’ANC i president del grup parlamentari de JxCat

El camí dels aldarulls que una minoria celebra ens porta en direcció contrària d’on hem d’anar. No hi ha cap excusa per endolcir actes –per minoritaris que siguin– que trenquen l’actitud cívica i no-violenta que tant ha caracteritzat les grans mobilitzacions a favor de la independència des del 2010. Debades es buscaran motius per justificar el que aquests darrers dies hem vist, sobretot dilluns a la nit. Des de la presó de Lledoners no hi trobo justificació. Res justifica la violència ni els aldarulls. No només per una qüestió de convenciment, de principis i valors irrenunciables, sinó també per una qüestió d’oportunitat.

La no-violència no pot ser una mera estratègia que s’activa o es desactiva a criteri del consumidor. Si ens mantenim aferrats als principis de la no-violència i preservem les actituds pacífiques, estarem en condicions de seguir guanyant terreny cap a la República i reforçant una societat cohesionada en els principis i valors essencials de la pluralitat i les llibertats i drets democràtics. Si fem concessions a la violència, malbaratarem una bona part del que hem aconseguit fins avui, començant per la gran capacitat de mobilització, un els grans actius que tenim.

L’Estat ens ha construït un relat fals sobre la violència. Ho ha fet perquè sap que només ens pot debilitar així. La violència –real o inventada– juga a favor de l’Estat. Ho farà sempre. Per això també és inoportú, al marge d’immoral, abandonar des de les nostres files la no-violència i abraçar, encara que sigui momentàniament, la idea dels aldarulls.

La violència –real o inventada– juga a favor de l’Estat

Segur que hi ha molts motius per estar emprenyats i que el bloqueig de la situació política n’és un. Des de Lledoners en tenim uns quants, de motius, i gosem pensar que no són menys que els que puguin tenir aquelles persones que des de fora es mostren més emprenyades. De fet, si una nit a la presó és un motiu, tenim d’entrada més de 350 motius per estar emprenyats. Suportem en primera persona la injustícia d’un Estat que, nedant en la brutícia de les seves pròpies clavegueres, construeix les acusacions penals contra nosaltres i la resta d’encausats.

Però cap d’aquests motius justifica ni un bri de violència com a resposta, com tampoc la va justificar l’actuació policial viscuda en el referèndum de l’1 d’Octubre: més de 900 ferits, homes i dones de totes les edats i condicions, favorables al ‘sí’ i favorables al ‘no’. Molt de dolor i ràbia continguda. Però cap aldarull, gens de violència. Per això, senzillament per això, l’Estat va ser àmpliament derrotat l’1 d’Octubre per la societat catalana.

Fem una crida a desterrar sense embuts les temptacions d’aldarulls i violències dels nostres carrers. Venen dies de gran intensitat. El dia 16 farà un any del nostre empresonament, el dia 27 d’octubre reviurem l’aniversari de la declaració d’independència i poc després l’empresonament i exili del nostre govern legítim. Ben aviat també coneixerem la formulació de les peticions de condemna que la fiscalia demana per a l’inici de la vista oral de la nostra causa.

La nostra imatge, la que ens fa forts, és la dels milers d’homes i dones plantats, pacífics, a cara descoberta i amb les mans enlaire

Hem de sortir al carrer com més gent millor, per seguir denunciant les violacions de drets i llibertats que l’estat espanyol practica. Però ho hem de seguir fent com fins ara, lliures i sense por a trobar-nos embolicats en aldarulls i violències. Res les justifica i en res ens beneficien. I, evidentment, exigim que s’investiguin les càrregues policials d’aquests dies i, si escau, que s’expedienti o es porti davant dels tribunals aquells agents que hagin fet un ús excessiu i desproporcionat de la força. Tolerància zero amb la violència, vingui d’on vingui.

La nostra imatge, la que ens fa forts, és la dels milers d’homes i dones plantats, pacífics, a cara descoberta i amb les mans enlaire, davant la Guàrdia Civil resistint la seva violència, avergonyint-los davant el món. Les cares que s’amaguen darrere un mocador no representen la convicció, dignitat i fortalesa del poble que va fer possible l’1 O. Nosaltres no tenim res a amagar, no temem res. La desobediència civil també és això: assumir sense por els propis actes i resistir amb dignitat les mentides i vexacions de l’Estat.

Poso, modestament, la presó com a testimoni. Tot el que vam fer ho podem explicar sense abaixar la cara, ho reivindiquem amb orgull. I des d’aquest orgull denunciem aquest Estat i la repressió que ens imposa, destapem les seves mentides i exigim una rectificació a favor de les llibertats i la democràcia. I amb aquesta denúncia ens disposem a acusar l’Estat, i per això ja l’anem guanyant.

 

Publicat dins de Articles, Què cal saber | Deixa un comentari

[VÍDEO] El discurs potent d’Aamer Anwar: ‘No esteu sols, no passaran!’

L’advocat de Clara Ponsatí assegura que la independència és ‘una causa justa’ i que els catalans són ‘al costat correcte de la història’

L’advocat de la consellera Clara Ponsatí, Aamer Anwar, ha fet el primer discurs de la Diada d’enguany i s’ha mostrat molt bel·ligerant envers el govern espanyol i la seva estratègia judicial: ‘El general Franco estaria orgullós d’aquesta Espanya moderna que actua com una dictadura’. El lletrat ha descrit l’executiu de Pedro Sánchez com a ‘corrupte’ i ‘antidemocràtic’ per no haver permès un referèndum d’independència, tal com va passar a Escòcia el 2014, perquè ‘el dret d’autodeterminació és un dret humà fonamental.’

Anwar ha assegurat que la independència és ‘una causa justa’ i que el poble català és ‘al costat correcte de la història.’ A més, ha afirmat que ‘no esteu sols’ i que ‘el silenci no és cap opció per als qui són de la banda de la justícia.’ Tot seguit s’ha tornat a referir al govern de Pedro Sánchez i ha exigit l’alliberament dels presos polítics ‘sense condicionants’ i el retorn de tots els exiliats.

Ha acabat el discurs amb un ‘no passaran’, corejat per tots els manifestants. Després, en català, ha dit: ‘Catalunya serà una República independent. Visca Catalunya lliure.’

 

Publicat dins de Acció ciutadana, Discursos, Notícies | Deixa un comentari

Plantes i aigua de mar

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Crònica de la Nit Cultural del Moianès Solidari 2018


FONT: LLAVOR CULTURAL

El 14 de juliol va tenir lloc la Nit Cultural del Moianès Solidari 2018, dedicada a recaptar fons per al projecte “Font de Llum” que ajuda a dignificar la vida de les persones amb malaltia mental a l’Àfrica. Diversos poetes i músics hi van participar. Robert Pardo n’ha fet un resum en format vídeo, que podeu degustar tot seguit.

Publicat dins de Notícies | Deixa un comentari

Mercat de l’Estraperlo a Moià 15-07-2018

 

Ha sigut un matí de diumenge assolellat encara que no tant calorós com a altres indrets al peu de l’altiplà del Moianès. I la comarca ha agraït al Mercat de l’Estraperlo amb un ventet agradable, que ha complicat la vida a qui feia la paella, però que ha sigut la delícia dels visitants, saltant i ballant animats pel ventet i la música de vinil de dos plats i dos agulles manegats per un expert disc conductor.

I en mig del bullici les paradetes amb verduretes i tapetes de formatges, fruits secs, olivetes i cerveses artesanes. Entre tantes coses sanes, l’amanida i la paella de verdura, que al paladar encara perdura i la memòria no atura.

Al final amb la panxa contenta hem marxat del mercat amb ganes l’any que bé de tornar a fer el camí i repetir, tornar a venir a fer intercanvis amb hores, la moneda social de l’Ecoxarxa del Bages: A Bona Hora!

Adéu ciau, a bona hora, passi-ho bé i fins l’any que bé!

Robert

Publicat dins de Acció ciutadana, Notícies | Deixa un comentari

El nostre cel també és part del nostre territori

Per Robert i Montse

Després de 60 anys negant les evidencies i els efectes de la Geoenginyeria, sembla ser que ha arribat el moment de desclassificar documents i reconèixer la seva existència. Però no per explicar tota la veritat, sinó per explicar-la de manera parcial i cuinada, per publicitar la Geoenginyeria i intentar vendre-la com a solució al canvi climàtic, al mateix temps que reforçant una vegada més la idea de l’escalfament global del planeta.

Sembla ser dons que, els que fins ara érem batejats amb el qualificatiu de conspiranoics per haver obert els ulls a una realitat que no ens hem negat mai a investigar i a donar a conèixer, ara ja no se’ns veurà com a tals. I al mateix temps quedarà una mica més al descobert el fet del control de la població mitjançant l’enginyeria social, i com aquests enginyers socials posen en circulació aquest tipus de paraules clau per intentar desacreditar persones o idees que no son convenients al sistema en un moment determinat.

El qualificatiu “conspiranoic” deixa dons de tenir raó de ser per referir-se al activistes que defensen el medi ambient denunciant pràctiques que podem qualificar de terroristes, com la geoenginyeria. Però encara se’l continuarà fent servir per intentar tapar altres realitats que encara no convé destapar.

Però perquè destapar en aquests moments una part d’una realitat que ja era patètic intentar continuar negant? Per vendre-la com a quelcom positiu per la població i el medi ambient. Però dissimulant i amagant que fa 60 anys que el control del clima s’ha fet servir i s’està fent servir com a arma de destrucció massiva per els països que tenen aquesta tecnologia.

També sabem que la Geoenginyeria es far servir en combinació amb el programa HARP per altres finalitats que no esmentarem en aquest article. Sens dubte tornaríem a merèixer el qualificatiu de conspiranoics… al menys durant una temporada.

Us deixem amb un “bon documental” que mirarà de convèncer al personal de les bondats de la Geoenginyeria.

Documentos TV de TVE emès el 5 de juny 2018 en el dia mundial del medi ambient:

Contingut relacionat:

Josefina Fraile: Canvi Climàtic o manipulació del clima?

El cel de Moià el dissabte dia 9 de juny del 2018

El cel de Castellterçol el dissabte dia 9 de juny del 2018

Publicat dins de Articles, Documentals, Documents de treball, Notícies, Què cal saber | Deixa un comentari