NOTA

El material d’aquesta secció ha sigut aportat per diferents membres d’aquest col·lectiu com a eina de treball i en cap moment representa la opinió o manera de pensar del seu conjunt.
Anuncis
Publicat dins de Comunicats

Mercat de l’Estraperlo a Moià 15-07-2018

 

Ha sigut un matí de diumenge assolellat encara que no tant calorós com a altres indrets al peu de l’altiplà del Moianès. I la comarca ha agraït al Mercat de l’Estraperlo amb un ventet agradable, que ha complicat la vida a qui feia la paella, però que ha sigut la delícia dels visitants, saltant i ballant animats pel ventet i la música de vinil de dos plats i dos agulles manegats per un expert disc conductor.

I en mig del bullici les paradetes amb verduretes i tapetes de formatges, fruits secs, olivetes i cerveses artesanes. Entre tantes coses sanes, l’amanida i la paella de verdura, que al paladar encara perdura i la memòria no atura.

Al final amb la panxa contenta hem marxat del mercat amb ganes l’any que bé de tornar a fer el camí i repetir, tornar a venir a fer intercanvis amb hores, la moneda social de l’Ecoxarxa del Bages: A Bona Hora!

Adéu ciau, a bona hora, passi-ho bé i fins l’any que bé!

Robert

Publicat dins de Acció ciutadana, Notícies | Deixa un comentari

El nostre cel també és part del nostre territori

Per Robert i Montse

Després de 60 anys negant les evidencies i els efectes de la Geoenginyeria, sembla ser que ha arribat el moment de desclassificar documents i reconèixer la seva existència. Però no per explicar tota la veritat, sinó per explicar-la de manera parcial i cuinada, per publicitar la Geoenginyeria i intentar vendre-la com a solució al canvi climàtic, al mateix temps que reforçant una vegada més la idea de l’escalfament global del planeta.

Sembla ser dons que, els que fins ara érem batejats amb el qualificatiu de conspiranoics per haver obert els ulls a una realitat que no ens hem negat mai a investigar i a donar a conèixer, ara ja no se’ns veurà com a tals. I al mateix temps quedarà una mica més al descobert el fet del control de la població mitjançant l’enginyeria social, i com aquests enginyers socials posen en circulació aquest tipus de paraules clau per intentar desacreditar persones o idees que no son convenients al sistema en un moment determinat.

El qualificatiu “conspiranoic” deixa dons de tenir raó de ser per referir-se al activistes que defensen el medi ambient denunciant pràctiques que podem qualificar de terroristes, com la geoenginyeria. Però encara se’l continuarà fent servir per intentar tapar altres realitats que encara no convé destapar.

Però perquè destapar en aquests moments una part d’una realitat que ja era patètic intentar continuar negant? Per vendre-la com a quelcom positiu per la població i el medi ambient. Però dissimulant i amagant que fa 60 anys que el control del clima s’ha fet servir i s’està fent servir com a arma de destrucció massiva per els països que tenen aquesta tecnologia.

També sabem que la Geoenginyeria es far servir en combinació amb el programa HARP per altres finalitats que no esmentarem en aquest article. Sens dubte tornaríem a merèixer el qualificatiu de conspiranoics… al menys durant una temporada.

Us deixem amb un “bon documental” que mirarà de convèncer al personal de les bondats de la Geoenginyeria.

Documentos TV de TVE emès el 5 de juny 2018 en el dia mundial del medi ambient:

Contingut relacionat:

Josefina Fraile: Canvi Climàtic o manipulació del clima?

El cel de Moià el dissabte dia 9 de juny del 2018

El cel de Castellterçol el dissabte dia 9 de juny del 2018

Publicat dins de Articles, Documentals, Documents de treball, Notícies, Què cal saber | Deixa un comentari

EL PROBLEMA DE LA INDÚSTRIA PORCINA

QUIN MODEL DE COMARCA VOLEM?

Dissabte 26 de maig – 18:30h: EL PROBLEMA DE LA INDÚSTRIA PORCINA
SALA PETITA DEL CASAL – Carrer de Sant Antoni 12, Moià

Amb aquesta conferència s’ha volgut donar una pinzellada general sobre els problemes derivats d’aquesta industria, tocant aquesta problemàtica des d’un punt de vista el més global possible. Com es veu el medi ambient greument afectat amb la contaminació de les terres i les aigües freàtiques, les fonts, l’aire… etc. Com es veuen inacceptablement degradades les condicions laborals dels treballadors de les falses cooperatives dels escorxadors. Com es veuen afectats els propis animals, en quan al mal tracte animal derivat de la massificació a les granges, transport i matança. La repercussió a la xarxa viaria de la comarca deguda a la desproporcionada afluència de camions de transport del porcí. Explicar les causes que ens han portat a aquesta situació, examinant la situació legal que permet que siguem la granja de porcs d’Europa, mentre que les lleis d’altres països impedeixen deteriorar el seu medi ambient a canvi del nostre. Examinar què es pot fer per resoldre el problema i que està a les nostres mans fer per posar en marxa una solució.

Ginesta Mary és la Presidenta del Grup de Defensa del Ter.

Antoni Iborra està implicat des de fa anys en les lluites socials i, com a advocat, ha tingut un paper destacat en la denúncia dels delictes mediambientals, en els de discriminació racial i especialment implicat, des de fa temps, en la lluita contra l’explotació laboral i el fals cooperativisme en la indústria càrnia. Membre de “Càrnies en lluita” i col.laborador del sindicat COS (Coordinadora Obrera Sindical). Del 1991 al 1995 va ser alcalde d’Alpens.

Publicat dins de Conferencies, Debats, Què cal saber, Tertúlies | Deixa un comentari

Autodeterminació dels pobles

Esteban Vidal

Autodeterminació dels pobles
Actualment assistim a Catalunya a una lluita entre elits que té com a principal objectiu, més enllà de la propaganda i xerrameca política que l’envolta, una redistribució del poder institucional. La burgesia espanyola, i una facció de la burgesia catalana, vinculada sobretot a la Generalitat, estan embolicades en un enfrontament al qual intenten arrossegar al poble senzill per a utilitzar-lo com a base social sobre la qual sostenir-se per a resoldre aquesta querella interna.

Publicat dins de Articles, Debats | Deixa un comentari

Llibertat d’expressió i dissidència domesticada

Robert i Montse

El 18 d’abril de 2018 ens arribaven les notícies sobre l’acabament del termini donat per l’ajuntament de Barcelona als sense sostre que campaven a la plaça de Catalunya, els quals es resistien a donar per conclosa la seva protesta. Al mateix temps els acampats per la independència de Catalunya aixecaven la seva acampada, acompanyats per l’atenta vigilància de la guàrdia urbana, i justificant-ho amb la proximitat a la tan catalana festivitat de Sant Jordi… Serà que la majoria dels moviments rebels o reivindicatius estan domesticats?

Manifesten la seva protesta en uns dies indicats en què ‘no es molesta ningú’, i la donen per acabada quan el sistema els hi ho indica.

I dins d’aquests processos d’enginyeria social tenim l’assetjament que el pensament únic està duent a terme contra la llibertat d’expressió, i que passa desapercebut a una gran majoria. La prohibició de dur a terme el cicle de xerrades ‘Pels camins d’una alimentació sobirana i sostenible’, on entre d’altres hi participaven en Josep Pàmies i el metge naturista Xavier Uriarte, a Girona.

I la prohibició per part del Consistori de Barcelona, de què ni en Lluís Botinas ni l’associació Plural 21 puguin participar a la Fira de la Terra d’enguany, i que no pugui dur a terme la seva xerrada: ‘Cuanto más sabemos sobre la vida y la salud reales, más disminuyen el miedo y las enfermedades‘.

La llibertat d’expressió no només és violada per l’Estat Espanyol contra el moviment independentista o republicà a Catalunya, la llibertat d’expressió també es reprimida des de Catalunya, ja sigui des de l’Ajuntament de Barcelona o des de la Generalitat. Potser haurem de començar a mirar-nos la independència més des de la perspectiva dels continguts i menys des de la dels territoris. I és que els enemics del poble també els tenim entre nosaltres.

La nostra llibertat d’expressió, de pensament i d’elecció està segrestada… aquest és el futur immediat que estem vivint. Pot ser ha arribat l’hora de deixar de costat als líders i prendre la responsabilitat d’auto-liderar-nos des de baix.

Referències:

Comunicat CFA Girona. Cicle Alimentació 11 D’ABRIL – prohibició Pàmies

Notícia publicada a El Mundo. Prohibició Botines Fira la Terra – 16-4-2018

Publicat dins de Articles, Debats, Notícies | Deixa un comentari

Treballadors de Le Porc Gourmet tornen a denunciar coaccions perquè es canviïn de cooperativa

Treballadors de Le Porc Gourmet tornen a denunciar coaccions perquè es canviïn de cooperativa

Tensió a Le Porc Gourmet

Tweets de Càrnies en lluita

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Jo sóc CDR

Isabel Sucunza - 04/04/2018 - https://directa.cat/jo-soc-cdr

En els darrers mesos, al grup de whatsapp del meu CDB (Comitè de Defensa del Barri) –el CDR del barri–, que és el del Raval, han arribat sobretot missatges de demanda de gent perquè anés a aturar desnonaments de pisos; de crides d’urgència perquè tots els que poguéssim anéssim a fer canviar d’idea a la gent que volia tancar un hort urbà; d’horaris i punts de trobada per anar a manifestacions i concentracions de tot caire: prorefugiats, antiespeculació immobiliària, de protesta per la detenció de polítics i no polítics, prollibertat d’expressió, de protesta per l’assassinat d’un manter…

Des de l’octubre passat que hi sóc al grup, són uns quants també els missatges que han arribat de gent que altruistament oferia alguna cosa que, potser, ens podia anar bé a la resta. El darrer: una noia oferia una cadira de rodes que tenia a casa i que ja no li feia servei, que de seguida va ser sol·licitada per la Casa de la Solidaritat d’aquí del barri,nosotras la recogeríamos para compartirla entre los necesitados temporales“, diu el seu whatsapp de resposta, sic., i en castellà, per cert (té pebrots que estigui fent servir l’idioma d’escut, ara jo…).

Dic “el meu CDB” amb tota la cara del món: tot i estar al cas de totes les reunions convocades, encara no m’han vist el pèl en cap d’elles. Sempre les fan en horari de feina (meu), sempre tinc altres coses a fer. Ara em cau la cara de vergonya escrivint això.

“Com és que ets al grup de whatsapp?”, preguntareu. Perquè participar en un CDR és la cosa més transparent –n’estic escrivint un article que penjaré a les xarxes–, oberta i transversal del món, us responc tot contradient tot allò que aquests dies han anat publicant i explicant mitjans mentiders, tremendistes i manipuladors. I segueixo contradient totes aquelles escombraries que es publiquen al respecte quan us explico que estic al cas de tot el que organitza el CDR del Raval, tot i que no tinc entre 15 i 19 anys, que no m’han fet cap curset de vandalisme, que mai no m’he posat ni em posaria obertament de la banda de cap organització radical, que ni tan sols sé de l’existència de cap organització radical i, en el cas que existís, no tinc cap notícia de cap acte que cap organització radical hagi portat a terme en els darrers mesos a Catalunya.

Sóc al grup de whatsapp del CDB del Raval perquè un dia, pels voltants de l’1-O, li vaig explicar a una amiga que pensava passar-me la nit del 30 de setembre a l’1 d’octubre al meu col·legi electoral: el Collaso i Gil del carrer Sant Pau. Ella em va dir que com que no podia votar per ser estrangera (tot i ser, segons aquells mateixos mitjans manipuladors que abans us deia, una votació absolutament descontrolada, inflada i sense cap mena de garantia; més mentides dels mateixos mitjans) s’havia apuntat de voluntària a fer el que fos (dur menjar, assistir gent que ho necessités, reforçar el quadre de voluntaris al col·legi que calgués…) al CDB del barri; que tenien un grup de whatsapp i que –si volia– m’hi ficava, perquè tot i ser jo allà tancada al col·legi, estigués al cas de què passava fora. Li vaig dir que sí, que potser, un cop votats tots allà al Collaso i Gil, si calia, podria apropar-me a algun lloc on encara pogués ser útil. Una estona més tard, Isabel Sucunza havia estat afegida al grup així: amb nom i cognoms ben visibles per a qualsevol que tingués el meu número a la seva agenda; sense cap misteri, sense cap anonimat, sense cap cosa a amagar.

Som els veïns del barri, els que estem als CDR del Raval, i funcionem abans com a defensa, que com a atac. Hem fet xarxa, sí, però de rescat, mai d’arrossegament. Encara no s’ha donat el cas però no descarto que si un dia caic per les escales de casa, crido i no surt cap veí, enviaré un missatge al CDR del Raval. “Ara flipes”, direu; doncs mireu, aquest missatge és d’ahir: “dos amigas están ensayando en Xamfrà (calle Tàpies) y las han dejado encerradas dentro. ¿Alguien tiene contacto con la asociación?“.

Dos minuts després, un altre missatge: “solucionado, ¡gracias!“. Una mica més tard, algú demanava consell sobre a qui acudir per fer front a un narcopis que li havien muntat al portal del costat. De seguida li responien que contactés amb Acció Raval.

Qualsevol que llegeixi el fil de whatsapp que des de fa sis mesos hem anat escrivint entre tots els del CDB del Raval, l’únic que podrà veure-hi –que és de l’únic de què se’ns pot acusar– és que som només ciutadanes a qui ens volen criminalitzar per haver descobert la manera de defensar-nos contra unes polítiques que l’últim que sembla que volen és el nostre benestar.

Publicat dins de Acció ciutadana, Articles | Deixa un comentari